TEST SOBRE LA MITOLOGIA

Aquí us deixam un enllaç per jugar a un test sobre la mitologia.
Esperem que sigui divertit i apreneu una mica més!!😜

http://triviar.com/trivial-online/299/mitologia-griega

QUALITATS DELS DÉUS

Els déus grecs són antropomòrfics, és a dir, tenen forma humana. Però són més alts i molt més bells que els humans. També són més forts i poderosos. En condicions normals, un mortal no pot lluitar contra una divinitat: un déu pot convertir un home en un animal, fulminar-lo amb un llamp o, al contrari, treure’l del mig del camp de batalla quan està a punt de morir i fer-lo aparèixer a casa seva sa i estalvi. També són capaços d’altres moltes accions sobrenaturals: volar, moure’s amb més velocitat que cap altre ésser, fer-se invisibles o prendre qualsevol forma.

LA VIDA A L'OLIMP

La vida dels déus a l’Olimp és en principi molt agradable, tranquil·la i sense penes. A l’Olimp no arriben ni les pluges ni les nevades, i sempre lluu el sol. A més, els déus són com una gran família que passa tot el temps celebrant festes. Les muses, les divinitats de les arts, canten i ballen, mentre Apol·lo, el déu de la música, les acompanya amb la cítara. La resta de divinitats, assegudes en els seus trons, gaudeixen d’aquests cants i balls continus i meravellosos, i mengen i beuen tant com volen.

Per la seva naturalesa divina, és clar, no mengen ni pa ni carn, ni beuen vi: el seu aliment és l’ambrosia, i el nèctar, la seva beguda. Però aquesta vida de plaers sense fi acabaria sent avorrida. Per aquest motiu, els agrada, en primer lloc, barallar-se entre ells. També intervenen en les disputes dels humans. Afavoreixen els seus preferits i aquests els honoren amb pregàries i sacrificis. En canvi, si un humà comet una acció que desagrada un déu, el càstig és implacable i terrorífic.

DIONÍS (Nom llatí: Dionis)

Déu del vi, la verema, les festes, la bogeria, el caos, els borratxos, les drogues i l'èxtasi. Era representat en l'art tant com un déu amb barba de certa edat com un jove efeminat de cabells llargs. Els seus atributs inclouen el tirs (un bastó folrat de cep amb una pinya de pí), una tassa per beure, cep de raïm i una corona d'heura.

ATENES (Nom llatí: Atenes)

Deessa de la intel·ligència, l'habilitat, la pau, la guerra, l'estratègia bèl·lica, l'artesania i la saviesa. Segons la majoria de les tradicions, va néixer del cap de Zeus completament formada. Era representada coronada amb un casc amb cresta, armada amb un escut i una llança i emprant una égida sobre el vestit. Els poetes la descriuen com "d'ulls grisos" o de tenir uns ulls penetrants. Era la patrona de la ciutat d'Atenes.

HADES (Nom llatí: Hades)

Déu i rei de l'inframón i dels morts, déu del penediment. La seva esposa era Persèfone. Els seus atributs són la cornucòpia, les claus, el ceptre i el gos de tres caps Cèrber. L'òliba era el seu animal sagrat. Era un dels tres fills de Cronos i Rea, i per tant sobirà sobre un dels tres regnes de l'univers: l'inframón. Estava casat amb Persèfone. Com que era un déu cnòtic, el seu lloc entre els déus olímpics és ambigu.

DÈMETER (Nom llatí: Cérès)

Deessa dels cereals, l'agricultura i la collita, el creixement i la nutrició. Demèter és filla de Cronos i Rea i germana de Zeus, amb qui tingué la seva filla: Persèfone era una de les principals deïtats dels misteris d'Eleusis en els quals el seu poder sobre el cicle de la vida de les plantes simbolitzava el pas de l'ànima humana a través de la vida fins a l'altre món. Era representada com una dona madura, sovint amb corona i portant garbons de blat. Els seus animals sagrats eren els porcs i les serps. El seu equivalent romà era Ceres.

ÀRTEMIS (Nom llatí: Artemis)

Deessa verge de la caça, el desert, els animals, les noies joves, el part, la pesta i la lluna. En temps posteriors s'arribà a associar amb els arcs i les fletxes. Era filla de Zeus i Leto, i germana bessona d'Apol·lo. Sovint era representada en l'art com una dona jove, vestida amb un quitó curt fins als genolls i equipada amb un arc de caça i un cartutx de fletxes. Els seus atributs inclouen llances de caça, pells d'animals, el cérvol i altres animals salvatges. Els seus animals sagrats són els cérvols, els óssos i els porcs senglars.

ARES (Nom llatí: Hades)

Déu de la guerra, la sang i la violència. És fill de Zeus i Hera. Va ser representat com un jove, quasi despollat amb un casc, llança o espasa, i escut. Homer el retrata com de mal humor i poc confiable, i generalment representa el caos de la guerra en contrast amb Atena, deessa de l'estratègia militar i l'habilitat bèl·lica. Era l'amant d'Afrodita. Els animals sagrats d'Ares són el voltor, les serps verinoses, els gossos i els porcs senglars. El seu equivalent romà era Mart.

APOL·LO (Nom llatí: Apol·lo)

És fill de Zeus i Leto i germà de la deessa Ártemis. Per tant, és un déu de segona generació. Zeus, gelosa de Leto, havia seguit al jove per tota la Terra. Cansada de anar-se'n de la ira de l'esposa de Zeus, Leto cercava un lloc on donar a llum als seus fills, però tenia el problema de que la Terra se negava a agafar-la, tement la còlera de Hera. Només una ila flotant i estèril, anomenada Ortigia, o talvegada Asteria, (la Illa de les Guatlles), va consistir en donar asil a la desventurada. Va ser en aquest lloc a ont va néixer Apolo. Agradescut, el déu va fixar la illa en el centre del món grec i li va donar el nom de Delos la «Brillant»Déu de la música, les arts, el coneixement, la cura, la pesta, les profecies, la poesia, la bellesa masculina, el tir amb arc i el sol. És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d'Àrtemis. Com germà i germana, que s'identificaren amb el sol i la lluna, tots dos utilitzen l'arc i una fletxa. En els primers mites, Apol·lo lluita contra el seu mig germà Hermes. En l'escultura, Apol·lo era representat com un home molt formós, un jove amb cabells llargs i un físic ideal. Tot i que era la realització del perfeccionisme, podia ser cruel i destructiu, i els seus amors eren rarament feliços, un exemple va ser el seu intent de captura de la nimfa Dafne, qui es transformà en llorer. Els seus atributs inclouen la corona de llorer i la lira. Apareix sovint en companyia de les Muses. Els animals sagrats d'Apol·lo són els cabirols, els cignes, les cigales, els falcons, els corbs, les guineus, els ratolins i les serps. No tenia equivalent romà.

ZEUS (Nom llatí: Júpiter)

Zeus, déu del cel i sobirà dels déus olímpics. Zeus correspon al déu romà Júpiter. Es considera a Zeus pare dels déus i dels mortals. No va ser el creador dels déus i dels homes; era el seu pare, en el sentit de protector i sobirà tant de la família olímpica com 

de la raça humana. Senyor del cel, déu de la pluja i acumulador de núvols blandía el terrible raig. La seva arma principal era la ègida, la seva au, l'àguila, el seu arbre, el roure. Zeus presidia als déus a l’Olimp, a Tesàlia. Els seus principals temples estaven en Dòdona, a l’Epiro, la terra dels roures i del temple més antic, famós pel seu oracle, i en Olímpia, on es celebraven els jocs olímpics en el seu honor cada quatre anys. Zeus era el fill menor del tità Cronos i de la titànida Rea i germà de les divinitats Posidó, Hades, Hestia, Deméter i Hera.

AFRODITA (Nom llatí: Venus)

Deesa de l'amor, la bellesa, el desig, el sexe i el plaer. Tot i que estava casada amb Hefest, tingué molts amants, sobretot Ares, Adonis i Anquises. Era representada com una dona bella i és l'única deesa que apareix nua o semi-nua. Els poetes lloaven la lluïssor del seu somriure. Els seus símbols són les roses i les altres flors, la petxina de pelegrí i la corona de myrtus. Els seus animals sagrats són els coloms i els pardals.

HEFEST (Nom llatí: Vulcà)

Hefest, déu del foc i de la metal·lúrgia, fill del déu Zeus i de la deessa Hera o, en alguns relats, només fill d’Hera. A diferència dels altres déus, Hefest era coix i desmanegat. Poc després de néixer ho van llençar de l'Olimp: segons algunes llegendes, ho va llençar la mateixa Hera, ja que ho rebutjava per la seva deformitat; segons unes altres, va ser Zeus, perquè Hefest s'havia aliat amb Hera contra ell. En la majoria de les llegendes, no obstant això, va tornar a ser honrat en l'Olimp i es va casar amb Afrodita, deessa de l'amor, o amb Áglae, una de les tres gràcies. Era l'artesà dels déus i els fabricava armadures, armes i joies. Es creia que el seu taller estava sota la muntanya Etna, volcà sicilià. Sovint s'identifica a Hefest amb el déu romà del foc, Vulcà.

POSEIDÓ (Nom llatí: Neptú)

Déu del mar, dels llacs i dels terratrèmols, protector dels navegants però alhora causant de tempestes i naufragis. Fill de Cronos i Rea, Està casat amb Amfitrite, si bé va tenir nombrosos amors, dels quals nasqueren éssers prodigiosos com ara el ciclop Polifem o Pegas, el cavall alat. És representat amb barba, armat amb el trident, sovint damunt un carro tirat per uns animals mig cavalls mig serps i envoltat per peixos, dofins, Nereides i genis marins.

HÈSTIA (Nom llatí: Vesta)

Era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta. Era la filla gran dels titans Cronos i Rea, i per tant, va ser la primera a ser devorada pel seu pare Cronos. Tot i ser desitjada per altres déus com Poseidó o Apol·lo, Hèstia va jurar el seu vot de castedat per Zeus. Segons la tradició grega, Hèstia va ser la inventora de la construcció de cases i la protectora dels sentiments més íntims i profunds, i a més a més d'ella depenia que hi hagués harmonia tant en el matrimoni, com en les cases i les ciutats. Al cap dels anys va acabar portant l'harmonia arreu de l'univers.