La vida dels déus a l’Olimp és en
principi molt agradable, tranquil·la i sense penes. A l’Olimp no arriben
ni les pluges ni les nevades, i sempre lluu el sol. A més, els déus són
com una gran família que passa tot el temps celebrant festes. Les
muses, les divinitats de les arts, canten i ballen, mentre Apol·lo, el
déu de la música, les acompanya amb la cítara. La resta de divinitats,
assegudes en els seus trons, gaudeixen d’aquests cants i balls continus i
meravellosos, i mengen i beuen tant com volen.
Per la seva naturalesa divina, és clar,
no mengen ni pa ni carn, ni beuen vi: el seu aliment és l’ambrosia, i el
nèctar, la seva beguda. Però aquesta vida de plaers sense fi acabaria
sent avorrida. Per aquest motiu, els agrada, en primer lloc, barallar-se
entre ells. També intervenen en les disputes dels humans. Afavoreixen
els seus preferits i aquests els honoren amb pregàries i sacrificis. En
canvi, si un humà comet una acció que desagrada un déu, el càstig és
implacable i terrorífic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada