LA GUERRA DE TROYA

La mitologia grega culmina en la Guerra de Troya, la lluita entre els grecs i els troians, incloent les seves causes i conseqüències. En les obres de Homer les principals històries ja han agafat forma i substància, i els temes individuals varen ser elaborats més tard, especialment en els drames grecs. La Guerra de Troya va atreure també gran interès en la cultura romana degut a la història de l'heroi troià Eneas, el viatge des de Troya va dur a la fundació de la ciutat que un dia se convertiria en Roma, recollida per Virgili en la Eneida. Finalment hi ha dos pseudo-cròniques escrites en llatí que van passar baix el nom de Dictis Cretense i Dares Frigio.

 El cicle de la Guerra de Troya, una colecció de poemes èpics, comença amb els sucessos que desencadenaren la guerra: Eris i la poma dorada "per a la més bella".

JOCS SOBRE LA MITOLOGIA

http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/hotpot/deuscreu.htm

https://www.educaplay.com/es/recursoseducativos/1863147/dioses_griegos_.htm

http://www.petitaxarxa.cat/saps_que/interior.php%3Fid=470948.html

LES SIRENES

Tenen cos de dona i cua de peix. Veure sirenes era signe de mala sort pels mariners. Les 

 sirenes eren una espècie de fades aquàtiques que podien concedir un desig o curar una

 malaltia.

PANTEÓ GREC

Segons la mitologia clàssica, després del derrocament de Titans del nou panteó de déus i deesses va ser confirmat. Entre els principiants déus grecs estaven els olímpics, resident sobre l'Olimp baix la mirada de Zeus. (La limitació del seu nombre a dotze sembla haver sigut una idea comparativament moderna). A part d'aquests, els grecs adoraven a diversos déus rupestres i al semidéu rústic. A més, hi havia poders foscos de l'inframón, com les Erinies (o Furies), que es deia que perseguien als culpables de crims contra els parents. Per honrar l'antic panteó grec, els poetes van compondre els himnes (un conjunt de 33 cançons). Gregory Nagy considera a els més extensos himnes homèrics com simples preludis (comparats en la Teogonia), cada un dels quals invoca a un déu.

En l'amplia varietat de mites i llegendes que formen la mitologia grega, les deïtats que eren natives dels pobles grecs es descrivien com essencialment humans però amb cossos ideals. Segons Walter Burkert la característica definitiva del antropomorfisme grec és que "els déus grecs són persones, no abtraccions, idees om conceptes". Amb independència de les seves formes essencials, els antics déus grecs tenen moltes habilitats fantàstiques, sent el més important dels immunes a les enfermetats i poder resultar ferits només baix circumstàncies altament inusuals. Els grecs consideraven la inmortalitat com característica distintiva dels déus; inmortalitat que, al igual que la seva eterna joventut, era assegurada mitjançant el constant el ús de nèctar i ambrosia, que renovava la sang divina en les seves venes.

HIPOCAMP

És un cavall marí. Té el cap i el pit de cavall. La part inferior és d’un peix. La seva cua pot mesurar fins a 4 metres de llarg. El seu cos està cobert d’escates i pèl curt. Pot ser de color verd o blau. Normalment són pacífics encara que si es veien amenaçats poden ser violents. També són molt ràpids. Poseidó els feia servir per tirar del seu carro quan passejava pel mar.

CENTAURES

En la mitologia grega, els centaures eren unes criatures meitat home, meitat cavall. Vivien als boscos i les muntanyes. Normalment tenen sis extremitats: quatre potes de cavall i dos braços d'home. S'alimentaven de carn crua. El vi els transforma en éssers desagradables i a vegades agressius. Normalment a la mitologia només apareixen centaures mascles, però en alguna ocasió es parla de centaures femella: les centauresses. Els centaures més coneguts són: Quiró i folos.

EL CA CÈRBER

És un gos gegantí de tres caps i cua de serp, la seva mossegada és verinosa. Guardava l'entrada a les portes de l'Hades per tal de que cap mort pogués sortir, i cap viu pogués entrar. Era fill de Euidna i Tifó i era germà de Ortros, un gos de dos caps.

ELS CÍCLOPS

Són uns gegants amb un sol ull enmig del front, són immortals. En un principi hi havia tres cíclops: Brontes, Estèropes i Arges, i estaven empresonats al Tàrtar (lloc de sofriment etern), Zeus els va alliberar, ja que un oracle li va dir que només guanyaria a Cronos si alliberava tots els presos de Tàrtar. Com a regal, els cíclops van regalar a Zeus el llamp i el tro.

MONSTRES DE LA MITOLOGIA

La mitologia grega és plena de personatges extraordinaris. Alguns s'han convertit en mites per un càstig diví o són fruit de la unió entre déus o humans i animals. 

En moltes ocasions aquests monstres estan extrets de animals reals però amb caràcters afegits que el fan més terrorífic, parts de altres animals o una  exageració de les seves qualitats. Una característica molt comuna entre ells es la falta o l'augment d'algun òrgan d'aquell animal com per exemple els Ciclops i el Cèrber. Una altre manera de crear aquests monstres mitològics es mitjançant el hibridisme, que consisteix en encreuar dos animals diferents, aquest es el cas de la Quimera,de les Sirenes, de l'Esfinx i molts més.  

JOCS OLÍMPICS

Són un esdeveniment internacional de gran importància: milers d'atletes hi participen en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern. Són considerats la competició esportiva principal del món, i hi participen més de dos-cents estats.

En l'actualitat, els Jocs se celebren bi-anualment alternant els Jocs Olímpics d'estiu i els d'hivern, és a dir, cadascun d'aquests dos té lloc cada quatre anys: aquest període és conegut com a Olimpíada.

Els Jocs Olímpics d'estiu 2016 es van celebrar a Rio de Janeiro (Brasil), mentre que els d'hivern ho faran a Pyeongchang (Corea) l'any 2018. 

La creació dels jocs fo inspirada pels Jocs Olímpics de l'antigor, que se celebraren a Olímpia (Grècia) des del segre VIII aC fins al segle IV dC. El baró Pierre de Coubertin fundà el Comitè Olímpic Internacional (COI) l'any 1894; des de llavors, aquest organisme ha estat qui ha governat el moviment olímpic, i la Carta Olímpica regula la seva estructura i autoritat.

L'evolució del moiment olímpic durant els segles XX i XXIha resultat en diversos canvis dels Jocs. Alguns d'aquests ajustos han consistit en la creació dels Jocs d'hivern, que comprenen els esports de neu i d'hivern, els Jocs Paralímpics per atletes adolescents. El COI s'ha hagut d'adaptar a una varietat d'avenços i canvis econòmics, polítics i tecnològics, la qual cosa ha allunyat els Jocs del pur amateurisme, permetent la participació d'atletes professionals. La importància creixent dels mitjans de comunicació de massa ha comportat la comercialització i patrocini empresarial de l'esdeveniment. Pel que fa a les traves polítiques, les guerres mundials causaren la cancel·lació dels Jocs del 1916, 1940, 1944, i també es produïren grans boicots durant la Guerra Freda que afectaren els Jocs del 1980 i 1984.