LA GUERRA DE TROYA

La mitologia grega culmina en la Guerra de Troya, la lluita entre els grecs i els troians, incloent les seves causes i conseqüències. En les obres de Homer les principals històries ja han agafat forma i substància, i els temes individuals varen ser elaborats més tard, especialment en els drames grecs. La Guerra de Troya va atreure també gran interès en la cultura romana degut a la història de l'heroi troià Eneas, el viatge des de Troya va dur a la fundació de la ciutat que un dia se convertiria en Roma, recollida per Virgili en la Eneida. Finalment hi ha dos pseudo-cròniques escrites en llatí que van passar baix el nom de Dictis Cretense i Dares Frigio.

 El cicle de la Guerra de Troya, una colecció de poemes èpics, comença amb els sucessos que desencadenaren la guerra: Eris i la poma dorada "per a la més bella".

JOCS SOBRE LA MITOLOGIA

http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/hotpot/deuscreu.htm

https://www.educaplay.com/es/recursoseducativos/1863147/dioses_griegos_.htm

http://www.petitaxarxa.cat/saps_que/interior.php%3Fid=470948.html

LES SIRENES

Tenen cos de dona i cua de peix. Veure sirenes era signe de mala sort pels mariners. Les 

 sirenes eren una espècie de fades aquàtiques que podien concedir un desig o curar una

 malaltia.

PANTEÓ GREC

Segons la mitologia clàssica, després del derrocament de Titans del nou panteó de déus i deesses va ser confirmat. Entre els principiants déus grecs estaven els olímpics, resident sobre l'Olimp baix la mirada de Zeus. (La limitació del seu nombre a dotze sembla haver sigut una idea comparativament moderna). A part d'aquests, els grecs adoraven a diversos déus rupestres i al semidéu rústic. A més, hi havia poders foscos de l'inframón, com les Erinies (o Furies), que es deia que perseguien als culpables de crims contra els parents. Per honrar l'antic panteó grec, els poetes van compondre els himnes (un conjunt de 33 cançons). Gregory Nagy considera a els més extensos himnes homèrics com simples preludis (comparats en la Teogonia), cada un dels quals invoca a un déu.

En l'amplia varietat de mites i llegendes que formen la mitologia grega, les deïtats que eren natives dels pobles grecs es descrivien com essencialment humans però amb cossos ideals. Segons Walter Burkert la característica definitiva del antropomorfisme grec és que "els déus grecs són persones, no abtraccions, idees om conceptes". Amb independència de les seves formes essencials, els antics déus grecs tenen moltes habilitats fantàstiques, sent el més important dels immunes a les enfermetats i poder resultar ferits només baix circumstàncies altament inusuals. Els grecs consideraven la inmortalitat com característica distintiva dels déus; inmortalitat que, al igual que la seva eterna joventut, era assegurada mitjançant el constant el ús de nèctar i ambrosia, que renovava la sang divina en les seves venes.

HIPOCAMP

És un cavall marí. Té el cap i el pit de cavall. La part inferior és d’un peix. La seva cua pot mesurar fins a 4 metres de llarg. El seu cos està cobert d’escates i pèl curt. Pot ser de color verd o blau. Normalment són pacífics encara que si es veien amenaçats poden ser violents. També són molt ràpids. Poseidó els feia servir per tirar del seu carro quan passejava pel mar.

CENTAURES

En la mitologia grega, els centaures eren unes criatures meitat home, meitat cavall. Vivien als boscos i les muntanyes. Normalment tenen sis extremitats: quatre potes de cavall i dos braços d'home. S'alimentaven de carn crua. El vi els transforma en éssers desagradables i a vegades agressius. Normalment a la mitologia només apareixen centaures mascles, però en alguna ocasió es parla de centaures femella: les centauresses. Els centaures més coneguts són: Quiró i folos.

EL CA CÈRBER

És un gos gegantí de tres caps i cua de serp, la seva mossegada és verinosa. Guardava l'entrada a les portes de l'Hades per tal de que cap mort pogués sortir, i cap viu pogués entrar. Era fill de Euidna i Tifó i era germà de Ortros, un gos de dos caps.

ELS CÍCLOPS

Són uns gegants amb un sol ull enmig del front, són immortals. En un principi hi havia tres cíclops: Brontes, Estèropes i Arges, i estaven empresonats al Tàrtar (lloc de sofriment etern), Zeus els va alliberar, ja que un oracle li va dir que només guanyaria a Cronos si alliberava tots els presos de Tàrtar. Com a regal, els cíclops van regalar a Zeus el llamp i el tro.

MONSTRES DE LA MITOLOGIA

La mitologia grega és plena de personatges extraordinaris. Alguns s'han convertit en mites per un càstig diví o són fruit de la unió entre déus o humans i animals. 

En moltes ocasions aquests monstres estan extrets de animals reals però amb caràcters afegits que el fan més terrorífic, parts de altres animals o una  exageració de les seves qualitats. Una característica molt comuna entre ells es la falta o l'augment d'algun òrgan d'aquell animal com per exemple els Ciclops i el Cèrber. Una altre manera de crear aquests monstres mitològics es mitjançant el hibridisme, que consisteix en encreuar dos animals diferents, aquest es el cas de la Quimera,de les Sirenes, de l'Esfinx i molts més.  

JOCS OLÍMPICS

Són un esdeveniment internacional de gran importància: milers d'atletes hi participen en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern. Són considerats la competició esportiva principal del món, i hi participen més de dos-cents estats.

En l'actualitat, els Jocs se celebren bi-anualment alternant els Jocs Olímpics d'estiu i els d'hivern, és a dir, cadascun d'aquests dos té lloc cada quatre anys: aquest període és conegut com a Olimpíada.

Els Jocs Olímpics d'estiu 2016 es van celebrar a Rio de Janeiro (Brasil), mentre que els d'hivern ho faran a Pyeongchang (Corea) l'any 2018. 

La creació dels jocs fo inspirada pels Jocs Olímpics de l'antigor, que se celebraren a Olímpia (Grècia) des del segre VIII aC fins al segle IV dC. El baró Pierre de Coubertin fundà el Comitè Olímpic Internacional (COI) l'any 1894; des de llavors, aquest organisme ha estat qui ha governat el moviment olímpic, i la Carta Olímpica regula la seva estructura i autoritat.

L'evolució del moiment olímpic durant els segles XX i XXIha resultat en diversos canvis dels Jocs. Alguns d'aquests ajustos han consistit en la creació dels Jocs d'hivern, que comprenen els esports de neu i d'hivern, els Jocs Paralímpics per atletes adolescents. El COI s'ha hagut d'adaptar a una varietat d'avenços i canvis econòmics, polítics i tecnològics, la qual cosa ha allunyat els Jocs del pur amateurisme, permetent la participació d'atletes professionals. La importància creixent dels mitjans de comunicació de massa ha comportat la comercialització i patrocini empresarial de l'esdeveniment. Pel que fa a les traves polítiques, les guerres mundials causaren la cancel·lació dels Jocs del 1916, 1940, 1944, i també es produïren grans boicots durant la Guerra Freda que afectaren els Jocs del 1980 i 1984.

TEST SOBRE LA MITOLOGIA

Aquí us deixam un enllaç per jugar a un test sobre la mitologia.
Esperem que sigui divertit i apreneu una mica més!!😜

http://triviar.com/trivial-online/299/mitologia-griega

QUALITATS DELS DÉUS

Els déus grecs són antropomòrfics, és a dir, tenen forma humana. Però són més alts i molt més bells que els humans. També són més forts i poderosos. En condicions normals, un mortal no pot lluitar contra una divinitat: un déu pot convertir un home en un animal, fulminar-lo amb un llamp o, al contrari, treure’l del mig del camp de batalla quan està a punt de morir i fer-lo aparèixer a casa seva sa i estalvi. També són capaços d’altres moltes accions sobrenaturals: volar, moure’s amb més velocitat que cap altre ésser, fer-se invisibles o prendre qualsevol forma.

LA VIDA A L'OLIMP

La vida dels déus a l’Olimp és en principi molt agradable, tranquil·la i sense penes. A l’Olimp no arriben ni les pluges ni les nevades, i sempre lluu el sol. A més, els déus són com una gran família que passa tot el temps celebrant festes. Les muses, les divinitats de les arts, canten i ballen, mentre Apol·lo, el déu de la música, les acompanya amb la cítara. La resta de divinitats, assegudes en els seus trons, gaudeixen d’aquests cants i balls continus i meravellosos, i mengen i beuen tant com volen.

Per la seva naturalesa divina, és clar, no mengen ni pa ni carn, ni beuen vi: el seu aliment és l’ambrosia, i el nèctar, la seva beguda. Però aquesta vida de plaers sense fi acabaria sent avorrida. Per aquest motiu, els agrada, en primer lloc, barallar-se entre ells. També intervenen en les disputes dels humans. Afavoreixen els seus preferits i aquests els honoren amb pregàries i sacrificis. En canvi, si un humà comet una acció que desagrada un déu, el càstig és implacable i terrorífic.

DIONÍS (Nom llatí: Dionis)

Déu del vi, la verema, les festes, la bogeria, el caos, els borratxos, les drogues i l'èxtasi. Era representat en l'art tant com un déu amb barba de certa edat com un jove efeminat de cabells llargs. Els seus atributs inclouen el tirs (un bastó folrat de cep amb una pinya de pí), una tassa per beure, cep de raïm i una corona d'heura.

ATENES (Nom llatí: Atenes)

Deessa de la intel·ligència, l'habilitat, la pau, la guerra, l'estratègia bèl·lica, l'artesania i la saviesa. Segons la majoria de les tradicions, va néixer del cap de Zeus completament formada. Era representada coronada amb un casc amb cresta, armada amb un escut i una llança i emprant una égida sobre el vestit. Els poetes la descriuen com "d'ulls grisos" o de tenir uns ulls penetrants. Era la patrona de la ciutat d'Atenes.

HADES (Nom llatí: Hades)

Déu i rei de l'inframón i dels morts, déu del penediment. La seva esposa era Persèfone. Els seus atributs són la cornucòpia, les claus, el ceptre i el gos de tres caps Cèrber. L'òliba era el seu animal sagrat. Era un dels tres fills de Cronos i Rea, i per tant sobirà sobre un dels tres regnes de l'univers: l'inframón. Estava casat amb Persèfone. Com que era un déu cnòtic, el seu lloc entre els déus olímpics és ambigu.

DÈMETER (Nom llatí: Cérès)

Deessa dels cereals, l'agricultura i la collita, el creixement i la nutrició. Demèter és filla de Cronos i Rea i germana de Zeus, amb qui tingué la seva filla: Persèfone era una de les principals deïtats dels misteris d'Eleusis en els quals el seu poder sobre el cicle de la vida de les plantes simbolitzava el pas de l'ànima humana a través de la vida fins a l'altre món. Era representada com una dona madura, sovint amb corona i portant garbons de blat. Els seus animals sagrats eren els porcs i les serps. El seu equivalent romà era Ceres.

ÀRTEMIS (Nom llatí: Artemis)

Deessa verge de la caça, el desert, els animals, les noies joves, el part, la pesta i la lluna. En temps posteriors s'arribà a associar amb els arcs i les fletxes. Era filla de Zeus i Leto, i germana bessona d'Apol·lo. Sovint era representada en l'art com una dona jove, vestida amb un quitó curt fins als genolls i equipada amb un arc de caça i un cartutx de fletxes. Els seus atributs inclouen llances de caça, pells d'animals, el cérvol i altres animals salvatges. Els seus animals sagrats són els cérvols, els óssos i els porcs senglars.

ARES (Nom llatí: Hades)

Déu de la guerra, la sang i la violència. És fill de Zeus i Hera. Va ser representat com un jove, quasi despollat amb un casc, llança o espasa, i escut. Homer el retrata com de mal humor i poc confiable, i generalment representa el caos de la guerra en contrast amb Atena, deessa de l'estratègia militar i l'habilitat bèl·lica. Era l'amant d'Afrodita. Els animals sagrats d'Ares són el voltor, les serps verinoses, els gossos i els porcs senglars. El seu equivalent romà era Mart.

APOL·LO (Nom llatí: Apol·lo)

És fill de Zeus i Leto i germà de la deessa Ártemis. Per tant, és un déu de segona generació. Zeus, gelosa de Leto, havia seguit al jove per tota la Terra. Cansada de anar-se'n de la ira de l'esposa de Zeus, Leto cercava un lloc on donar a llum als seus fills, però tenia el problema de que la Terra se negava a agafar-la, tement la còlera de Hera. Només una ila flotant i estèril, anomenada Ortigia, o talvegada Asteria, (la Illa de les Guatlles), va consistir en donar asil a la desventurada. Va ser en aquest lloc a ont va néixer Apolo. Agradescut, el déu va fixar la illa en el centre del món grec i li va donar el nom de Delos la «Brillant»Déu de la música, les arts, el coneixement, la cura, la pesta, les profecies, la poesia, la bellesa masculina, el tir amb arc i el sol. És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d'Àrtemis. Com germà i germana, que s'identificaren amb el sol i la lluna, tots dos utilitzen l'arc i una fletxa. En els primers mites, Apol·lo lluita contra el seu mig germà Hermes. En l'escultura, Apol·lo era representat com un home molt formós, un jove amb cabells llargs i un físic ideal. Tot i que era la realització del perfeccionisme, podia ser cruel i destructiu, i els seus amors eren rarament feliços, un exemple va ser el seu intent de captura de la nimfa Dafne, qui es transformà en llorer. Els seus atributs inclouen la corona de llorer i la lira. Apareix sovint en companyia de les Muses. Els animals sagrats d'Apol·lo són els cabirols, els cignes, les cigales, els falcons, els corbs, les guineus, els ratolins i les serps. No tenia equivalent romà.

ZEUS (Nom llatí: Júpiter)

Zeus, déu del cel i sobirà dels déus olímpics. Zeus correspon al déu romà Júpiter. Es considera a Zeus pare dels déus i dels mortals. No va ser el creador dels déus i dels homes; era el seu pare, en el sentit de protector i sobirà tant de la família olímpica com 

de la raça humana. Senyor del cel, déu de la pluja i acumulador de núvols blandía el terrible raig. La seva arma principal era la ègida, la seva au, l'àguila, el seu arbre, el roure. Zeus presidia als déus a l’Olimp, a Tesàlia. Els seus principals temples estaven en Dòdona, a l’Epiro, la terra dels roures i del temple més antic, famós pel seu oracle, i en Olímpia, on es celebraven els jocs olímpics en el seu honor cada quatre anys. Zeus era el fill menor del tità Cronos i de la titànida Rea i germà de les divinitats Posidó, Hades, Hestia, Deméter i Hera.

AFRODITA (Nom llatí: Venus)

Deesa de l'amor, la bellesa, el desig, el sexe i el plaer. Tot i que estava casada amb Hefest, tingué molts amants, sobretot Ares, Adonis i Anquises. Era representada com una dona bella i és l'única deesa que apareix nua o semi-nua. Els poetes lloaven la lluïssor del seu somriure. Els seus símbols són les roses i les altres flors, la petxina de pelegrí i la corona de myrtus. Els seus animals sagrats són els coloms i els pardals.

HEFEST (Nom llatí: Vulcà)

Hefest, déu del foc i de la metal·lúrgia, fill del déu Zeus i de la deessa Hera o, en alguns relats, només fill d’Hera. A diferència dels altres déus, Hefest era coix i desmanegat. Poc després de néixer ho van llençar de l'Olimp: segons algunes llegendes, ho va llençar la mateixa Hera, ja que ho rebutjava per la seva deformitat; segons unes altres, va ser Zeus, perquè Hefest s'havia aliat amb Hera contra ell. En la majoria de les llegendes, no obstant això, va tornar a ser honrat en l'Olimp i es va casar amb Afrodita, deessa de l'amor, o amb Áglae, una de les tres gràcies. Era l'artesà dels déus i els fabricava armadures, armes i joies. Es creia que el seu taller estava sota la muntanya Etna, volcà sicilià. Sovint s'identifica a Hefest amb el déu romà del foc, Vulcà.

POSEIDÓ (Nom llatí: Neptú)

Déu del mar, dels llacs i dels terratrèmols, protector dels navegants però alhora causant de tempestes i naufragis. Fill de Cronos i Rea, Està casat amb Amfitrite, si bé va tenir nombrosos amors, dels quals nasqueren éssers prodigiosos com ara el ciclop Polifem o Pegas, el cavall alat. És representat amb barba, armat amb el trident, sovint damunt un carro tirat per uns animals mig cavalls mig serps i envoltat per peixos, dofins, Nereides i genis marins.

HÈSTIA (Nom llatí: Vesta)

Era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta. Era la filla gran dels titans Cronos i Rea, i per tant, va ser la primera a ser devorada pel seu pare Cronos. Tot i ser desitjada per altres déus com Poseidó o Apol·lo, Hèstia va jurar el seu vot de castedat per Zeus. Segons la tradició grega, Hèstia va ser la inventora de la construcció de cases i la protectora dels sentiments més íntims i profunds, i a més a més d'ella depenia que hi hagués harmonia tant en el matrimoni, com en les cases i les ciutats. Al cap dels anys va acabar portant l'harmonia arreu de l'univers.